Aportació de dades, idees i informacions per l'elaboració conjunta del Manifest

26/10/2011

"Després de l'assemblea extraordinària del passat 21 d'octubre, es va decidir obrir aquest espai de fòrum per tal de que totes i tots poguem aportar idees en relació a una possible acció com a treballadores i treballadors del camp social. A l'assemblea es va aprovar tirar endavant un manifest en el qual es recullin les reivindicacions corresponents a les nostres condicions de treball i a les retallades del govern en el camp que ens ocupa. Per tal de temporitzar el temps per aportar idees, es va aprovar mantenir obert aquest espai de fòrum fins el dia 11 de novembre, seguidament la comissió encarregada en recollirà les idees i elaborarà un manifest que es presentarà en assemblea el dia 18 de novembre.
Us animem a totes i tots a participar per tal de tirar endavant una acció participativa i creativa!!!!"

Les persones que deixeu un comentari poseu, si us plau, el nom i el centre de treball a la capçalera del comentari. Gràcies.

16 Commentaires

Francesc Sais (ES Banyoles)

27/10/2011 03:50:12 am

Cesc (CBS Banyoles) A les primeres assemblees d'assacs vam consensuar alguns principis, aquí els deixo, Salut!!
Estem a favor de...

- La dignificació
- Serveis públics de qualitat
- La participació i l’assemblearisme
- L’autonomia
- La mobilització
- L’ajuda mútua
- La solidaritat entre treballadores
- Construir alternatives

Estem en contra de...

- La precarització
- L’externalització i la privatització
- Les imposicions jeràrquiques
- La dependència
- La passivitat
- La indiferència
- Individualisme laboral
- La queixa sense acció

Réponse

Francesc Sais (ES Banyoles)

27/10/2011 03:50:43 am

Réponse

Marc -Centre d'acollida La Sopa-

28/10/2011 01:30:24 pm

Crec que és important fer pales l'alt grau d'externalització i privatització dels serveis socials. Aquest fet comporta, en moltes ocasions, uns condicions laborals indignes en quan a: salaris, contractes temporals, incerteses ja que molts/es companys/es van en funció de programes anuals...
Si realment els serveis socials són un "pilar" de "l'estat del benestar" hauríem de reclamar un major reconeixement social i laboral.

Réponse

Neus-SBAS SANT NARCÍS

31/10/2011 02:25:40 am

Cal reivindicar un treball de qualitat com el que tots nosaltres som capaços de realitzar i que la situació actual ens impedeix de fer. La pressió actual a tots nivells ha convertit la nostra atenció en un ball de xifres , atenem quantitas insospitades d'usuaris, el treball individual es menja les nostres agendes i els recursos existents no responen per res a les necessitats actuals. Cal replantejar el treball social des de la base , cal innovar i fomentar el treball grupal i comunitari , cal fer visible a la resta de ciutadants la realitat de tots els més afectats per la crisi actual i treballar pel foment de l'autonomia i la solidaritat entre persones. Hi ha persones TAN POBRES que només tenen DINERS o jo diria més : Hi ha persones MOLT RIQUES que per no tenir diners ES PENSEN QUE NO HO SÓN. Hem de canviar el xip, i sense deixar de reivindicar uns salaris justos i una estabilitat laboral necessària per tots nosaltres , també hem de treballar per un Treball Social innovador i de qualitat, les velles fòrmules NO FUNCIONEN!!

Réponse

Equip Educatiu CRAE Can Tai de la Fundació OSCOBE

1/11/2011 10:16:18 am

ESCRIT PÚBLIC DE L’EQUIP EDUCATIU DEL CRAE CAN TAI.

El present document té la finalitat de donar a conèixer tots els esdeveniments succeïts al CRAE Can Tai de la Fundació OSCOBE des de l’estiu de l’any 2010 fins al dia d'avui, per exposar, segons l’equip educatiu del mateix, les males practiques que s’han dut a terme.

En primer lloc farem referència a tots aquells aspectes relacionats amb l´infraestuctura general i serveis del centre. Durant anys, les condicions alimentàries que la Fundació ha ofert als nois del Crae Can Tai creiem que no són les adequades segons les necessitats bàsiques, higièniques i saludables requerides. Tant el dinar com els sopar es porta des del restaurant amb safates sovint tapades amb film transparent o amb tuppers, la qual cosa dificulta mantenir ben conservats els aliments fins el moment dels àpats, partint de que no disposem d’aparells ni espais adequats per a la conservació dels mateixos. A més a més, s’ha trobat, en reiterades ocasions, que l'estat dels aliments no era l'adequat, ja sigui perquè el menjar estava caducat, o bé fossin restes del menjar del restaurant de dies anteriors o un excés de fregits i congelats. Així doncs, no s'ha complert el menú establert pel CRAE tot i la insistència per part de l’equip en mantenir una dieta equilibrada i sana.

Amb tot això, cal remarcar que el Restaurant Els Ocells Perduts cobra 6 euros per àpat i per noi a diari, el que significa que s’inverteixen aproximadament uns 5.000 euros al mes, els quals no es veuen reflexats en la qualitat del menjar.

És per aquest motiu que des de fa molt temps, l'equip del CRAE sol•licita a la Fundació la figura d'una governanta, ja que d'aquesta manera es reduiria significativament el cost mensual, es guanyaria en qualitat alimentària i, a més a més, es crearia un ambient més adaptat a una situació familiar real, on els menors tindrien l’oportunitat d’aprendre i desenvolupar habilitats mínimes culinàries i de la vida quotidiana; un aspecte bàsic per treballar l’autonomia de qualsevol adolescent.

Relacionat amb el que hem comentat anteriorment, respecte la figura de la governanta, cal destacar la necessitat d'una persona que s’encarregui de la neteja en profunditat de la llar. La Fundació, tot i les reiterades demandes que ha realitzat l'equip davant d'aquesta evident necessitat, ha seguit ignorant la nostra petició. Durant aquest període eren els nois que no tenien cap recurs formatiu al matí els que, a canvi d’una petita compensació econòmica, han estat realitzant aquest servei juntament amb els mateixos educadors. Aquests, a part de realitzar les tasques que la dinàmica del centre comporta, amb 12 menors a càrrec, s’ocupaven, dins les seves possibilitats, de mantenir la llar mínimament neta. A més a més, els joves van procedir també a fer una reclamació a Infància però ni així hi ha hagut resposta per part de la Fundació.

El mateix ha succeït amb les peticions respecte una millora en les instal•lacions del CRAE, ja que ens trobàvem amb una infraestructura vella la qual necessita reformes imprescindibles. Parlem doncs, de la necessitat d'aïllar totes les sales i habitacions degut a que les finestres (especialment la vidrera de la sala d'estar) són molt antigues, no tanquen bé i a l'hivern no s'aconsegueix climatitzar les estàncies; fet que suposa una despesa considerable en calefacció. Tanmateix, hem procedit a manifestar la necessitat de rehabilitar els banys ja que s’embossen contínuament, les aixetes no tanquen bé i perden aigua; de la mateixa manera la sala de la rentadora i secadora necessita una reforma general ja que no hi ha ventilació i la humitat queda condensada, deteriorant així la sala i maquinària. Per altre banda tan les habitacions dels menors com altres estàncies estan afectades per l’excés d'humitat, però tampoc s'ha procedit a solucionar-ho. Pel que fa a les habitacions dels menors els armaris no esta ben equipats, no disposen de calaixeres i les portes no tanquen bé, el que produeix que sovint hi hagin furts. Alhora, les lliteres es troben en un estat molt deteriorat.

També s'ha de dir que no se'ns ha permès equipar un espai que ha quedat inhabilitat al CRAE des de fa més d'un any, el qual el es volia destinar a una sala d'estudi, biblioteca i sala d’ordinadors per els nois, ja que no disposem de cap lloc al centre on puguin seure a estudiar, llegir i, en definitiva, formar

Réponse

Lídia Orra link

2/11/2011 01:18:16 pm

La situació actual ens porta a la necessitat imperant de reflexionar. Cal canviar el sistema de serveis socials malgrat encara no en sé la fòrmula. Sé que la gent necessita entrar en relació per expressar col·lectivament les seves necessitats, oferir-se suport i sentir-se part d'alguna cosa. Crec que cal invertir accions en el sentit d'aglutinar els afectats, d'empoderar-los, de fer reclamacions conjuntes. No deixa de intranquil·litzar-me que hi ha moltes persones, cada cop més, en una situació de vulnerabilitat i indefensió que pocs coneixen i defensen. Nosaltres ho coneixem des de la nostra feina i sabem que tenen molt poca capacitat per autoorganitzar-se. Oferim ajudes individuals i si la gent no cobra la RMI, se'ls diu que posin una reclamació, també a títol individual.
No tinc clares les accions però sé que cal començar a moure's en aquest sentit.

Réponse

cesc sais (cbs Banyoles)

2/11/2011 04:33:39 pm

Crec que el manifest ha de deixar clar l’objectiu que perseguim i les formes que plantegem per assolir-lo. L’objectiu és molt clar: millorar les condicions de les treballadores de l’àmbit social i de les persones i col•lectius d’usuàries dels nostres serveis per així aconseguir una societat justa. La forma per aconseguir-ho passa necessàriament per organitzar-se des dels centres de treball amb l’organització d’assemblees de treballadores que portin el conflicte al terreny col•lectiu i no pas a l’individual:si una companya treballadora té un conflicte, totes tenim un conflicte.Aquestes assemblees es coordinaran a assacs, espai de solidaritat entre treballadores i també espai de reflexió per a la construcció, entre totes, d’un model de serveis socials alternatiu que enderroqui l’actual, obsolet i que no serveix per resoldre els problemes que tenim.Hem d’acabar necessàriament amb l’externalització i recuperar el treball comunitari real (amb la comunitat i els moviments socials...) i així poder prescindir d’un sistema que porta a una part molt important de la població a la frustració i la impotència.
És important que es deixi clar en el manifest que l’organització de les treballadores ja fa molt de temps que s’hauria d’haver dut a terme ja que la precarietat i la injustícia fa molts anys que la patim en els serveis socials (tant usuàries com treballadores) ; en aquest punt hem de fer autocrítica i preguntar-nos per què no ho hem fet fins ara???? Per això ara ens cal compromís en la lluita, i acabar amb l’individualisme: el conflicte d’una treballadora és el conflicte de l’assemblea de treballadores. Estic convençut que ens cal un manifest més revolucionari que no pas reformista, que defensi valors com la solidaritat, el compromís, la il•lusió i l’entusiasme. L’excessiva prudència, la por i l’individualisme només ens portaran on ja som, és a dir, a un pou ple de merda.

Réponse

Xavi Ventura SBAS

3/11/2011 10:46:10 am

Allò que hem de traslladar a un manifest, al meu entendre, ha de buscar un equilibri entre el què és, d’una banda posar de relleu les condicions laborals i de treball del col•lectiu de treballadors de l’acció social i el procés de precarització d’aquestes; i per l’altra, la disminució i precarització de serveis i prestacions que s’està donant en un context de retallades. I mirar de fer-ho destacant dues coses:
1. ambdós aspectes, laborals que afecten els treballadors,i del servei, que afecten els ciutadans amb necessitats socials, estan clarament connectats.
2. La invisibilitat de bona part de les retallades aplicades al sector social (almenys comparativament a d’altres sectors).

En relació al 1er. aspecte em preocupa que el discurs el centrem exclusivament en “externalització i privatització” perquè al meu entendre és una explicació insuficient. Ho és perquè el sector social ha crescut, amb les seus avantatges (flexibilitat, capacitat de resposta als problemes, pràctiques innovadores) i inconvenients (precarització un d’ells), d’una forma molt descentralitzada, flexible, difusa,... com a un tret molt marcat.
I com cal manifestar-se per tant, és en defensa d’un model, que pot ser mixta entre la iniciativa pública i la iniciativa social, però que ha de garantir la qualitat i la quantitat de serveis sota una perspectiva de responsabilitat pública. I aquesta és una, independentment de quina sigui la forma de gestió que pren determinat servei.
I buscaria llavors exemplificar (ens sobren situacions per fer-ho crec), el què entenem per irresponsabilitat pública.
A tall d’exemple (m’ho invento però segur que en trobaríem unes quantes de situacions com les que ara poso):
- un infant d’un CRAE, és a dir, un infant que l’administració ha protegit, per tant un altíssim nivell de responsabilitat pública, que en X temps ha canviat no sé quantes vegades de tutora o tutor referent, per la inestabilitat laboral dels que li han assignat. I es pot acabar d’exemplificar què entenem per inestabilitat laboral buscant dades concretes de sous i règims de contractació que es donen i comparar-los amb altres sectors de responsabilitat pública.

Pel què fa al 2on. aspecte aprofitaria potser el tema de la RMI, que en un primer moment va aixecar molta polseguera, però que ara sense resoldre’s, passa desapercebut i és possible fer passar per reordenació el què és una tisorada sense que se sàpiga fins on arriba. Quan estarà en marxa el nou marc legal en vigor l’1 de juliol? Exemples concrets ens en sobraran.
Suposo que treballadors/es d’altres sectors, podran exemplificar clarament com alguns serveis, places, etc... s’han vist reduïts per la pràctica de retallar un conveni, una subvenció, o de moment no assegurar-ne la continuïtat... que porta a qui gestiona el servei des del 3er. sector a disminuir les prestacions, sovint sense fer gaire fressa, no fos cas.

Réponse

Mertxe Arrabal (Llar Infantil Girona)

10/11/2011 07:08:51 am

L'actual "recuperació" de la crisi és deguda principalment a les immenses ajudes públiques a l'economia financera i les grans industries ("els poderosos"). Aquestes ajudes no podran continuar eternament, així que ¿de on treuran el fons per continuar el pagament d'aquesta gran demanda? El dimecres 26, durant la convenció de Cannes, la presidenta de l'FMI, Christine Lagarde, va dir que farien "tot el que sigui necessari" per recuperar el deute a la Banca i al mercat financer, i que els fons per cubrir-ho serà bàsicament del tresor públic. Els poders polítics espanyols estan més concentrats en controlar el dèficit públic, ignorant que el problema de fons del pais és l'endeudament exterior privat. En el capitalisme financer actual els paisos i poblacions són presoners dels capitals globals que exigeixen que les economies s'orientin per a on ells els convé.
Ja hi ha 4.500.000 aturats a l'Estat Espanyol, els salaris baixen, la precarietat laboral i l'economia submergida augmenta. I els polítics es queixen que els ciutadans no fem demanda de cosum (segons ells l'únic que milloraria l'economia ¿No se'ls ocurreix als poders polítics que l'únic que facilitaria l'augment de la demanda seria un augment dels salaris?
Tot i així, si s'arribés a recuperar-se l'economia tal i com ens diuen els polítics, ¿cap a on ens conduiria?A una societat encara més capitalista, explotadora i injusta. És aquí on ens hem de plantejar ¿quina societat volem? S'està donant un triomf aplastant del capital sobre els/les treballadores i la població en general, amb una explotació creixent dels llocs de treball, un atur que trigarà (segons diuen) uns 10 anys a resoldre (si es resol), unes prestacions de "benestar" disminuïdes (en molts casos retallada totalment), uns poders financers poderosos, unes empreses privades que extremen la sobreexplotació, i una Administració pública amb el cul petit davant les exigències de l'exterior i que considera necessari extrangular els ciutadans econòmicament, per tal de no apretar-se el cinturó tan sols una miqueta.
¿Aguantarem les poblacions aquest capitalisme, o aquesta "sortida de la crisi" serà una etapa en la que les poblacions percebrem la irracionalitat i l'absurd del sistema en el que vivim i serem capaços/es de plantar-hi cara? El paper dels sindicats majoritaris davant la crisi (CCOO i UGT) ha estat extremadament dèbil. La resposta ha estat major des de CGT, Co.bas, IAC...
Per la majoria de la població la crisi s'està vivint com a una "enfermetat curable", com un malson que tard o d'hora s'acabarà. Aquest és el missatge que llancen els poders mediàtics. La lliçó que hem d'aprendre d'aquesta crisi és repensar la importància de generar idees sòlides i reistències permanents i precavides contra el poder polític, que fa de tot menys representar als ciutadans. Aquestes resistències són l'embrió sobre el que construir les alternatives al capitalisme. Ja que la lluita contra el sistema no pot continuar basada en la defensa dels drets dels treballadors/es en particular i dels ciutadans en general quan el capitalisme actua durament, sinó que és imprescindible desenvolupar alternatives de caràcter més horitzontal entre tots/es els ciutadans/es.
Què volem els ciutadans?
- una ajuda als directament afectats per la crisi (parats, denonats, ...)
- una reforma fiscal de grans dimensions que fessin pagar més als que més tenen
- una presència pública important en el sistema financer (bancs i caixes públiques)
- una enèrgica política de treball públic
- un nou disseny de desenvolupament productiu (sense sobreproducció, sense estancament de la producció, que no consumirà ningú...) agrícola, industrial i de serveis.
- Mantenir els serveis públics, sense externalitzacions o privatitzacions.
- Deixar de pagar el deute extern privat amb diners públics, no és deute dels ciutadans pagar el dèficit del mercat financer i de les grans empreses que s'han guanyat per la seva avarícia.

Réponse

Héctor Luján, CRAE Pla de la Selva

11/11/2011 02:22:07 am

Després de consolidar Assacs (aconseguir la inclusió de la major quantitat possible de centres), crec que ens podria convenir buscar associar la nostra lluita, demandes, exigències, amb altres col•lectius del àrea social i del benestar (salut i educació, infermeres per exemple) per tenir la major de les forces possibles davant l'estat i davant les decisions polítiques que estan significant retallades i reculada d'unes condicions que ja són, sent positius, molt limitades i segons quina àrea, veritablement precàries.
Crec que unir forces ens pot convenir i ajudar significativament.
Hem d'oposar-nos definitivament a la extrernalitzacio i privatització dels serveis.
Hem d'oposar-nos definitivament a qualsevol acomiadament.
També en el manifest, penso que hem d'incloure dades comparatives que mostren la estafa de la qual som objectes, com per exemple la quantitat anual que l'estat li designa a l'Església o a la monarquia, aspectes que han de ser els prescindibles i MAI els nostres ja deficients serveis bàsics com la salut, educació i tots els serveis socials.
També penso que la millor forma de pressionar pot ser per mitjà dels drets que legalment l'estat incompleix en incórrer en retallades i per tant la violació dels nostres drets mes basics.

Réponse

comissió manifest

12/11/2011 09:52:55 am

ESBORRANY MANIFEST ASSACS

Les treballadores i treballadors de l’acció social som professionals diversos que més enllà que partim sovint d’una clara component vocacional, som professionals que treballem en aquest camp de l’estat del benestar i per tant , volem ser tractats d’una forma justa?

Les i els que treballem en el camp social ho fem en múltiples models d'organització i això ha estat un element de riquesa i creativitat perquè des del nostre àmbit s’hagin generat respostes diverses a les necessitats de les poblacions més excloses. Però...

tu saps quina és la realitat:

- La multiplicitat d’organitzacions per les que treballem dificulta l'existència d'un conveni col•lectiu unificat.
- El component vocacional que predomina al nostre sector, sovint s'associa a treball voluntarista i poc professional.
- Treballem per als sectors socials més vulnerables i amb menys ressò públic. Això afecta els recursos econòmics que hi dediquen les administracions.
- Treballem per organitzacions que sovint no respecten ni els estàndards de qualitat dels serveis, ni estableixen unes condicions laborals dignes per les seves treballadores.
- Treballem a vegades per organitzacions que, sota la cobertura moral que dóna treballar per al “bé social”, no dubten en tenir polítiques precàries de personal.
- Treballem per organitzacions que tenen una finalitat social que compartim, però que alhora són la nostra “patronal”, i no sempre aquestes ho gestionen com caldria esperar.

A aquestes causes estructurals, s’hi suma ara la situació de crisi econòmica, i un marc de retallades de les polítiques socials que estan començant a prendre dimensions greus, com són:

- La salvatge retallada en la Renda Mínima d’Inserció que des d’ASSACS denunciem. Moltes famílies amb dret a la prestació, de pura subsistència, no cal oblidar-ho, no l’estan cobrant.
- Les diferents administracions prescindeixin de personal que tenien contractat eventualment per l’execució d’un programa o servei cofinançat amb administracions superiors.
- Que es generi constantment una gran incertesa davant la continuïtat de qualsevol contracte, projecte o servei afectant tant al treballador/a com a les persones ateses.
- La incògnita de si cobraràs per la feina que fas, retallades de salari, endarreriments en cobrar-lo, personal que no cobra...

Et sembla bé?
Vols que continuï igual?

Com a col•lectiu de treballadors i treballadores volem defensar, no ens amaguem, hi tenim el dret, els nostres drets laborals, un tracte digne i just, però també volem fer notar fins a quin punt aquesta precarietat està connectada amb una creixent deficient atenció a les persones més necessitades de la nostra societat si aquesta dinàmica prossegueix.

Per tot això, diem clarament, que lluitarem per la dignificació i el reconeixement social i laboral de les nostres professions. Volem uns serveis socials públics i de qualitat, que acabin així amb la precarietat associada a l'externalització i la privatització. La lluita la durem a terme des de la mobilització i la solidaritat entre treballadores potenciant les assemblees de treballadores que s’organitzaran també per la construcció d’un nou model de serveis socials.

Réponse

Sebastià

18/11/2011 10:43:17 am

En el paràgraf final caldria definir si l'interlocutor del missatge és diractament l'administració o els treballadors del ram a qui volem arribar.
Una vegada definit, deixar clar que no volem restar passius veient com es va denigrant la realitat tan animica com material dels nostres usuaris i de les condicions de treball a que ens veiem abocats.
I recordar que la dignitat és un valor de les persones humanes i com a tal no es pidola, es guanya!

Réponse

Xavi Ventura

23/12/2011 09:41:21 am

Com suposo haureu vist per correu si esteu subscrits a la llista, des de Cadena Ser Girona ens demanen que participem en un espai el proper dimarts 27 de desembre (12.15h aprox.) en un espai radiofònic per tractar el tema de la PIRMI.
Com que vaig assumir el paper de portaveu d'Assacs per aquest tema, m'he permès d'acceptar. Resumeixo les principals idees que crec estarà bé transmetre en aquests moments:

- els professionals que atenem els beneficiaris de PIRMI seguim estan menystinguts perquè no rebem cap tipus d'informació que ens permeti exercir la nostra funció. A conseqüències d'això rebem no sols pressió psicològica, sinó sovint amenaces i en alguns casos s'han patit agressions, per part de beneficiaris perjudicats als que no es poden donar les explicacions necessàries a les que tenen dret.
- Els departaments que gestionen la PIRMI no estan complint en molts casos les seves obligacions de pagar el què està aprovat i reconegut, ni d'informar (quan es pagaran endarreriments, per exemple) de la situació dels expedients davant els requeriments dels ciutadans afectats.
- Més enllà de totes les suspensions injustificades, des de fa mig any s'ha paralitzat tota aprovació sense donar cap informació ni a usuaris ni a la xarxa professional i entitats locals. No hi ha cap marc legal que permeti aquesta suspensió de facto de l'aplicació de la llei.
- La no resposta des de 1 de juliol a les noves sol·licituds, i l'existència d'un paràgraf del decret que fa referència al silenci administratiu negatiu, deixa els ciutadans afectats en absoluta indefensió dels seus drets, i als professionals sense saber quin tipus de resposta han de donar, ni quin tipus d'actuació se suposa que han de portar a terme en el compliment dels seus deures.
- El síndic de greuges ha rebut queixes de forma creixent de molts ciutadans afectats, i sabem que s'ha adreçat als departaments competents demanant que es resolguin aquest seguit d'irregularitats.

Convido a que afegiu aquells arguments que creieu necessaris. A diferència de l'anterior ocasió no disposem d'unes dades de fabricació casolana, i per tant sóc de l'opinió d'evitar entrar en dades.

Réponse

Cesc (cbs Banyoles)

26/12/2011 05:11:32 am

Crec que estaria bé fer referència a les mentides que ha dit el govern. Passo aquest enllaç d'una noctícia que no sé si has vist.
salut!!

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/mena-acusa-dincomplir-llei-beneficiaris-rmi-1255195

Réponse

Construïm l'Associació dels Treballadors d'Acció Social de Catalunya link

8/1/2012 04:31:31 pm

companyes i companys, hem constituït un embrió del que hauria de ser l'assemblea de treballadors d'acció social a Barcelona.
El dia 18 fem una reunió i estaria bé tenir lligat llavors una reunió futura amb la gent de Girona.
No sé si podria servir el mur del nostre grup per anar-ho parlant:
http://www.facebook.com/groups/treballadors.accio.social/

Réponse

Sebastià Pèlachs

7/8/2012 03:24:30 am

prova

Réponse

Aportació de dades, idees i informacions per l'elaboració conjunta del Manifest

Laisser une réponse.

Arxius

Categories