DIVENDRES
29 d'abril A LES 18:00 h A L'ATENEU SALVADORA CATÀ Plaça Josep Pla - GIRONA Clica les imatges per veure les vinyetes
|
Ens hem transformat en SINDICAT, ara som:www.attacs.orgJornades de formació / organització del nou
|
Descarrega't el document clicant a la icona de la dreta ----------------------->
|
![]()
|
Què puc fer en cas que l’empresa no em pagui?
Puc interposar una reclamació de quantitat.
El termini per interposar-la és d’un any des que l’empresa m’hauria d’haver pagat.
El procediment a seguir és el següent: la reclamació de quantitat s’ha de presentar detallant les quantitats que em deu l’empresa en un escrit que es presentarà davant l’òrgan de conciliacions laborals de la Generalitat de Catalunya. Un cop presentada la conciliació prèvia, l’administració fixarà una data per intentar la conciliació amb l’empresa.
Arribada la data de conciliació ens haurem de presentar davant la seu de la Generalitat a Girona, i en el cas que no arribem a cap acord amb l’empresa podrem presentar una demanda davant la Jurisdicció Social. Un cop presentada la demanda ens fixaran una data de judici en el qual el Jutge resoldrà si estima o no les meves pretensions (si és legítim el que reclamo)
El termini per interposar-la és d’un any des que l’empresa m’hauria d’haver pagat.
El procediment a seguir és el següent: la reclamació de quantitat s’ha de presentar detallant les quantitats que em deu l’empresa en un escrit que es presentarà davant l’òrgan de conciliacions laborals de la Generalitat de Catalunya. Un cop presentada la conciliació prèvia, l’administració fixarà una data per intentar la conciliació amb l’empresa.
Arribada la data de conciliació ens haurem de presentar davant la seu de la Generalitat a Girona, i en el cas que no arribem a cap acord amb l’empresa podrem presentar una demanda davant la Jurisdicció Social. Un cop presentada la demanda ens fixaran una data de judici en el qual el Jutge resoldrà si estima o no les meves pretensions (si és legítim el que reclamo)
Quines alternatives tinc en cas que l’empresa no em pagui en reiterades ocasions el salari?
L’article 50 de l’Estatut dels Treballadors estableix que serà causa legal d’extinció del contracte per part del treballador, la falta de pagament del salari o els retards continuats en el pagament per part de l’empresa. En aquest cas el treballador tindrà dret a cobrar una indemnització igual a la que cobraria en cas d’acomiadament improcedent (45 dies pel temps que haguem estat treballant per l’empresa amb anterioritat a la reforma de l’Estatut dels treballadors del mes de febrer de 2012 i 33 dies pels posteriors).
L’altra alternativa és una resposta conjunta de totes les treballadores de l’empresa, la qual es pot materialitzar en escrits, concentracions, manifestacions i en darrer terme: la paralització de la prestació dels serveis.
Cal tenir en compte que per poder convocar una vaga a l’empresa s’haurà d’acordar pels treballadors a través dels seus representants o pels mateixos treballadors en una votació la qual requerirà de majoria simple.
L’altra alternativa és una resposta conjunta de totes les treballadores de l’empresa, la qual es pot materialitzar en escrits, concentracions, manifestacions i en darrer terme: la paralització de la prestació dels serveis.
Cal tenir en compte que per poder convocar una vaga a l’empresa s’haurà d’acordar pels treballadors a través dels seus representants o pels mateixos treballadors en una votació la qual requerirà de majoria simple.
La mobilització, convocada per la xarxa de lluita AlCarrer!, (formada per CGT, Endavant (OSAN), ASSACS, SEPC, l’Assemblea Antiautoritària i persones a títol individual), ha arrencat amb un esmorzar al punt de trobada de la Rambla a les 11h del matí. Prèviament, agents dels Mossos d’Esquadra han identificat i escorcollat diverses activistes que reunien el material per a la jornada de l’1 de maig.
La manifestació s’ha iniciat a les 12h en punt i ha recorregut el centre de la ciutat amb crits de “No és una crisi, se’n diu capitalisme”, “No devem, no paguem”, o “No és democràcia, no és llibertat, és dictadura del capital”.
La marxa s’ha anat aturant a diversos punts com la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, la Cambra de Comerç, una entitat bancària i la patronal FOEG, on s’han llegit textos denunciant el seu paper en la situació actual, mentre s’empaperaven les parets de murals on es podien llegir frases com “Rescaten els bancs, enfonsen les persones” o “Ja n’hi ha prou de pactar, ara és hora de lluitar”. La primera parada en el recorregut ha estat davant la seu de la Generalitat on el col·lectiu ASSACS, assemblea de treballadores del camp social, ha llegit un manifest denunciant les retallades socials i la precarietat que comporten. Endavant (OSAN) ha estat l’organització responsable de la següent parada davant una seu bancària, on s’ha recordat el rescat als bancs amb diners públics, el deute il.legítim i la necessitat de l’organització i la lluita per avançar cap a la superació del capitalisme. No hi podia haver una nova protesta social a Girona sense passar per la Cambra de Comerç, blanc de les crítiques en la passada Vaga General del 14-N, i edifici on les protestes que hi van haver acabaren amb 8 vaguistes encausats. Així el text llegit ha estat per recordar les cíniques declaracions del president de la Cambra, Domènec Espadalé, que va afirmar que “els gironins ens hem d’acostumar a treballar més i cobrar menys”. Tampoc ha faltat una crida en favor de l’absolució dels 8 detinguts per la Vaga General del 14-N. La última parada ha estat a la seu de la patronal FOEG, on la CGT ha fet una crida a utilitzar la vaga com a arma de defensa de la classe treballadora i a iniciar una lluita d’acció directa contra les agressions als drets laborals que s’estan patint.
La manifestació de l’1 de maig ha acabat al mateix punt d’on ha començat amb la lectura dels manifestos de la CGT i d’Endavant (OSAN), el parlament d’AlCarrer! i la cantada d’himnes com a cloenda de l’acte. En el parlament s’ha remarcat el fet que no és casualitat l’origen de la commemoració de l’1 de maig en record dels màrtirs de Chicago i la mort de centenars de persones a Bangladesh la setmana passada. La història de lluites es repeteix i els últims anys en són un exemple a nivell internacional, amb les primaveres àrabs o el cas de Grècia, que avui vivia la seva última convocatòria de Vaga General. També a nivell més local s’han recordat les múltiples mobilitzacions que s’han realitzat, com el moviment antiglobalització o més recentment la indignació del 15-M o les marees en defensa dels serveis públics.
Des d’AlCarrer! finalment s’ha volgut recordar que ningú lluitarà per nosaltres i que hem de fer fortes entre totes les lluites als nostres llocs de treball, als barris i a través dels múltiples col·lectius socials, sindicals i polítics combatius que existeixen.
La manifestació s’ha iniciat a les 12h en punt i ha recorregut el centre de la ciutat amb crits de “No és una crisi, se’n diu capitalisme”, “No devem, no paguem”, o “No és democràcia, no és llibertat, és dictadura del capital”.
La marxa s’ha anat aturant a diversos punts com la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, la Cambra de Comerç, una entitat bancària i la patronal FOEG, on s’han llegit textos denunciant el seu paper en la situació actual, mentre s’empaperaven les parets de murals on es podien llegir frases com “Rescaten els bancs, enfonsen les persones” o “Ja n’hi ha prou de pactar, ara és hora de lluitar”. La primera parada en el recorregut ha estat davant la seu de la Generalitat on el col·lectiu ASSACS, assemblea de treballadores del camp social, ha llegit un manifest denunciant les retallades socials i la precarietat que comporten. Endavant (OSAN) ha estat l’organització responsable de la següent parada davant una seu bancària, on s’ha recordat el rescat als bancs amb diners públics, el deute il.legítim i la necessitat de l’organització i la lluita per avançar cap a la superació del capitalisme. No hi podia haver una nova protesta social a Girona sense passar per la Cambra de Comerç, blanc de les crítiques en la passada Vaga General del 14-N, i edifici on les protestes que hi van haver acabaren amb 8 vaguistes encausats. Així el text llegit ha estat per recordar les cíniques declaracions del president de la Cambra, Domènec Espadalé, que va afirmar que “els gironins ens hem d’acostumar a treballar més i cobrar menys”. Tampoc ha faltat una crida en favor de l’absolució dels 8 detinguts per la Vaga General del 14-N. La última parada ha estat a la seu de la patronal FOEG, on la CGT ha fet una crida a utilitzar la vaga com a arma de defensa de la classe treballadora i a iniciar una lluita d’acció directa contra les agressions als drets laborals que s’estan patint.
La manifestació de l’1 de maig ha acabat al mateix punt d’on ha començat amb la lectura dels manifestos de la CGT i d’Endavant (OSAN), el parlament d’AlCarrer! i la cantada d’himnes com a cloenda de l’acte. En el parlament s’ha remarcat el fet que no és casualitat l’origen de la commemoració de l’1 de maig en record dels màrtirs de Chicago i la mort de centenars de persones a Bangladesh la setmana passada. La història de lluites es repeteix i els últims anys en són un exemple a nivell internacional, amb les primaveres àrabs o el cas de Grècia, que avui vivia la seva última convocatòria de Vaga General. També a nivell més local s’han recordat les múltiples mobilitzacions que s’han realitzat, com el moviment antiglobalització o més recentment la indignació del 15-M o les marees en defensa dels serveis públics.
Des d’AlCarrer! finalment s’ha volgut recordar que ningú lluitarà per nosaltres i que hem de fer fortes entre totes les lluites als nostres llocs de treball, als barris i a través dels múltiples col·lectius socials, sindicals i polítics combatius que existeixen.
Des d’ASSACS estem preparant un documental que ha de servir per mostrar la dura realitat actual de
ASSACS dóna suport i participa amb la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) en l'ocupació d'un bloc de pisos a Salt propietat del Banc Mare Nostrum el divendres 22 de març del 2013.
Aquesta acció simbòlica s'ha dut a terme per tal de visualitzar les condicions laborals de moltes treballadores i treballadors de l'àmbit de l'acció social que no els permeten fer vaga degut al fet que molts centres i entitats estan permanentment en serveis mínims. Així els artefactes exposats representen l'aproximadament 90% de professionals que no poden estar presents.
Crònica visual d'accions dutes a terme per membres d'ASSACS a la Vaga General del 14 de novembre del 2012.
El divendres 21 de setembre ASSACS va dur a terme una acció de protesta aprofitant la visita del Conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, a la ciutat de Girona.
L’acció es va desenvolupar a l’exterior de l’edifici Caixa Fòrum (Fontana d’Or) on el conseller participava en un acte de la Fundació FADESIA.
Mentre el Conseller es dirigia al citat edifici, una cinquantena de treballadores del camp social membres d’ASSACS el vam abordar per fer-li saber el malestar que patim les treballadores degut als impagaments i a la política de retallades que està portant a terme el govern de CIU.
Se li va recriminar el fet que hi hagin companyes treballadores que encara no hagin cobrat la nòmina del mes de juliol total o parcialment i la incertesa sobre els cobraments futurs. Se’l va advertir que davant d’aquesta situació no estem disposades a quedar-nos de braços plegats i que, si això continua, emprendrem accions més contundents com ara possibles aturades dels serveis. També se li va fer constar els incompliments i mentides de la seva Conselleria en relació a la Renda Mínima d’Inserció (RMI).
L’acció es va desenvolupar a l’exterior de l’edifici Caixa Fòrum (Fontana d’Or) on el conseller participava en un acte de la Fundació FADESIA.
Mentre el Conseller es dirigia al citat edifici, una cinquantena de treballadores del camp social membres d’ASSACS el vam abordar per fer-li saber el malestar que patim les treballadores degut als impagaments i a la política de retallades que està portant a terme el govern de CIU.
Se li va recriminar el fet que hi hagin companyes treballadores que encara no hagin cobrat la nòmina del mes de juliol total o parcialment i la incertesa sobre els cobraments futurs. Se’l va advertir que davant d’aquesta situació no estem disposades a quedar-nos de braços plegats i que, si això continua, emprendrem accions més contundents com ara possibles aturades dels serveis. També se li va fer constar els incompliments i mentides de la seva Conselleria en relació a la Renda Mínima d’Inserció (RMI).
Tots sabem que estem vivint temps convulsos on s’han retallat avenços, prestacions i serveis del camp social. Sota el paraigües del tercer sector s’agrupen tot un seguit d’empreses anomenades d’iniciativa social, amb diferents formats organitzatius (fundacions, cooperatives, associacions i empreses).
No és l’ofici més vell del món però des de sempre persones han tingut cura d’altres persones. Nosaltres treballem amb situacions de dependència, de discapacitat, de malalties mentals, d’edat avançada, d’exclusió social i marginalitat.
Tots coneixem la figura de la metgessa, el mestre o l’infermer, qui coneix en canvi l’educadora social, el treballador social, la terapeuta ocupacional, el treballador familiar, els auxiliars geriàtrics, tècnics municipals de joventut i cultura, agents d’inserció laboral, directores de lleure, monitors de menjadors escolars... és una mica trist, no???
La nostra tasca és desconeguda, què fem? Doncs vetllem perquè totes i cadascuna de les persones d’aquest món puguin viure amb dignitat i benestar, creant oportunitats per fer-los sentir part d’aquesta societat.
Volem fer notar que la nostra patronal transmet un missatge tranquil·litzador respecte els impagaments de la Generalitat dels concerts subscrits amb les nostres entitats, donant per fet que no perillen els serveis socials que gestionen. Nosaltres, els professionals del tercer sector, volem advertir que les retallades afecten greument el desenvolupament del nostre propòsit. La desaparició de recursos estratègics per la inserció social, la reducció de plantilles i la incertesa respecte el cobrament dels nostres sous, posen en greu perill la continuïtat de la nostra tasca.
Com a col·lectiu professional amb formacions professionals i superiors específiques del nostre camp, rebutgem totalment les definicions anacròniques com ara persones voluntàries i amb esperit únicament vocacional.
El nostre exercici professional mereix el mateix respecte i reconeixement que qualsevol altre. La nostra dignitat professional ens impedeix establir complicitats amb els incompliments de l’administració cap els nostres usuaris i cap a nosaltres mateixos, treballadors de l’àmbit públic històricament sense les mateixes condicions que els nostres companys.
Per tant avisem que “......SEMPRE HI HEM ESTAT, PERÒ PODEM DEIXAR DE SER-HI....”
No és l’ofici més vell del món però des de sempre persones han tingut cura d’altres persones. Nosaltres treballem amb situacions de dependència, de discapacitat, de malalties mentals, d’edat avançada, d’exclusió social i marginalitat.
Tots coneixem la figura de la metgessa, el mestre o l’infermer, qui coneix en canvi l’educadora social, el treballador social, la terapeuta ocupacional, el treballador familiar, els auxiliars geriàtrics, tècnics municipals de joventut i cultura, agents d’inserció laboral, directores de lleure, monitors de menjadors escolars... és una mica trist, no???
La nostra tasca és desconeguda, què fem? Doncs vetllem perquè totes i cadascuna de les persones d’aquest món puguin viure amb dignitat i benestar, creant oportunitats per fer-los sentir part d’aquesta societat.
Volem fer notar que la nostra patronal transmet un missatge tranquil·litzador respecte els impagaments de la Generalitat dels concerts subscrits amb les nostres entitats, donant per fet que no perillen els serveis socials que gestionen. Nosaltres, els professionals del tercer sector, volem advertir que les retallades afecten greument el desenvolupament del nostre propòsit. La desaparició de recursos estratègics per la inserció social, la reducció de plantilles i la incertesa respecte el cobrament dels nostres sous, posen en greu perill la continuïtat de la nostra tasca.
Com a col·lectiu professional amb formacions professionals i superiors específiques del nostre camp, rebutgem totalment les definicions anacròniques com ara persones voluntàries i amb esperit únicament vocacional.
El nostre exercici professional mereix el mateix respecte i reconeixement que qualsevol altre. La nostra dignitat professional ens impedeix establir complicitats amb els incompliments de l’administració cap els nostres usuaris i cap a nosaltres mateixos, treballadors de l’àmbit públic històricament sense les mateixes condicions que els nostres companys.
Per tant avisem que “......SEMPRE HI HEM ESTAT, PERÒ PODEM DEIXAR DE SER-HI....”
ASSACS, setembre 2012

ASSACS reuneix treballadores i treballadors del món social que ens mobilitzem per millorar la nostra situació: ampliar drets laborals i avançar en el nostre reconeixement social. També ens proposem denunciar les retallades de drets socials que està duent a terme el govern: lluitem per la justícia social.
Les nostres assemblees mensuals volen ser l’embrió de la lluita sindical al món social, inexistent fins ara, i el nostre objectiu és estendre-la a tots els centres de treball públics i privats de Catalunya.
Hem de ser moltes, hem de ser-hi totes: mira al web la propera data d’assemblea i vine, inscriu-te des del web o envia’ns un correu.
Les nostres assemblees mensuals volen ser l’embrió de la lluita sindical al món social, inexistent fins ara, i el nostre objectiu és estendre-la a tots els centres de treball públics i privats de Catalunya.
Hem de ser moltes, hem de ser-hi totes: mira al web la propera data d’assemblea i vine, inscriu-te des del web o envia’ns un correu.
|
Nota: redactem els texts utilitzant el genèric femení
|